DISSABTE 18 AGOST- PRIMERA ETAPA !!

Na Cris i jo ens trobem a Arenys.

La ilusió ens porta a xerrar de que portem i que farem... alegria, il·lusió, iniciant-nos a un viatge que ni ella ni jo mai em fet.

A BCNna Cristina es deidica arecollircoses quecauen de les mans dels nens. M'explico: a la linea del metro lilla recull un premi "huevo" kinder a un nen, més endavant a una nena li cau un clauer tipus" vacalechera" i torna a trecollir-ho i acostar al petit/a... és gafe,o no!

Per cert ha portat una cosa molt útil de casa: un devantal de la seva neboda Alba, amb"osito" i tot!! Quin riure! Compartim departament detren amb 4 francesos. Arribem a Hendaya,a Irún ja som desperts, els gabatxos es queixen de la meva sinfonia de roncs. Quina incultura corre "pels puestus."

10:30-esmorzem i comencentravessant el pont entre Hendaya i Irún. "Foto que te crio!!"


Ermita de Santa Bàrbara i seguit la de Guadalupe, una pujada que té 14 creus i encara no se perquè.


Hi ha un peu, que al ser de dona és mes maco que una floreta...

13:30 Creuem una ria amb una barquet que costa 60 cèntims, després de baixar unes escales que maten tormells!!


Som a Pasajes de San Juan i atraquem a San Pedro on dinem. Començo a veure les primeres pintades "Amnistia eta askatasuna".

Fa un xic de respete tot això i per treure el mal rotllo del cos ens endinsem a una taberna que tene decenes de fotos de "patriotes" de la moguda que viuen perpetuement.
Ens fotem entre costelles i esquenes uns quants pinxos i al marxar en dediquen un sorprenent: "Adèu, que vagi bé".


Em quedo de pasta de moniato!! Quin punt gent! He vist la foto del "maritr" del lloc, el poster dels empresonats, un nen dient-li a la mare a qui coneixia dels que son a la presó... em ve gros... ja se que és un tema especial, tabú per alguns, però na Cristina i jo som uns pelegrins que a un bon ambient aterrem i aquí ens han tractat molt bé i en correspondència em deixat la bandera del nostre caminar ben alta.
14:30 - Estem rebentats. Intentem arribar a Donostia. Baixem i ens quedem aturats a l'inici de la platja de la "Concha". Decidim quedarnos però les forces ens demanen agafar un taxi finsl'alberg, però saben que estan de "Fiesta Grande" i està tot acupat.

Truquem a l'alberg del segunet poble (Orio) i ens recomana que anen a les antigues escolesque és l'únic lloc on admeten personal. I dit i fet, un taxista que s'ho curra ens porta deixant un servei contractat per acostar-nos. Flipem mandonguilles.

Carrer de la Escolta Rela, unes dones melosses, encantadores, fan que les "hospitalas" es converteixin en el ser més estimat. Dutxa i RIAU!!La Cristina comença a sentir els genolls, millor dit: els genolls senten que la Cristina te que patir per una llei que no entenen.

Santa Misèria!! 20:00 - Fem el planing per demà.Deu minutsdesprés per no perdre la Llei deMurphi, na Cris recull pel passeig de Donostia un nosequé que cau d'un cotxet d'infant. Ai! senyor! Santornem-hi!!. Passeig de collons de mico i escollim un lloc prop l'alberg per sopar.

En 20' ens preparen un plat convinat que tela marinera!! Aquesta nit, arriben a l'alberg força gent durant la Fiesta Grande i les hospitaleras fans una exepció per anar a veure els Focs d'Artifici, també concurs Internacional, com a Blanes, i decideixo anar-hi com abon Blanenc. Quedo acollonit!! L'entorn, la platja, que sé jo!! Avui tiren uns xinesos i és espectaculara Blanes serien els primers en totesles categories menys l'acuàtica que aquí no en hi ha. Ritme, colors, originalitat... Joder, quina passada. Tins el dit gruixut dret molt malmés. Som uns 15 pelegrins i els hi espera la meva sinfonia de ronqueres varies.Avui penso ferel "solo" més espectacularde sa meua vida.Li dedico ana Cristina "Tineta".Recordarà tota sa vida lafoscor de la nit de Donostia. Bona nit i fins demà.